Es refereix a la pres\u00e8ncia i acumulaci\u00f3 de compostos qu\u00edmics en el nostre cos. La seva pres\u00e8ncia es mesura en els fluids corporals -sang, orina i llet materna- o en els teixits -ungles, cabell, greix i ossos-. Per\u00f2, sabem d’on provenen i de qu\u00e8 es componen els productes que consumim?\nEn la nostra \u00absocietat avan\u00e7ada\u00bb estem sotmesos a un sens fi de productes qu\u00edmics que introdu\u00efm a les nostres llars i consumim di\u00e0riament sense ser-ne conscients. Compostos que, sens dubte, en algun moment van millorar la productivitat, la durabilitat, la seguretat i el benestar, per\u00f2 que avui dia est\u00e0 demostrat que, molts d’ells, tenen efectes secundaris. Purificadors d’aire, ambientadors, productes de neteja, productes d’higiene, aliments, cosm\u00e8tica, t\u00e8xtils, materials de construcci\u00f3, aigua i un ampli etc\u00e8tera, contenen subst\u00e0ncies qu\u00edmiques sint\u00e8tiques que van entrant al nostre cos en petites dosis a trav\u00e9s del nas, la boca o la pell, que es van acumulant en el cos i que es poden anar transmetent de generaci\u00f3 en generaci\u00f3.\nEn els \u00faltims 100 anys s’han introdu\u00eft al medi ambient 150.000 nous productes qu\u00edmics, dels quals nom\u00e9s un 10% han estat avaluats. Cosa que no vol dir que aquest 10% sigui segur, ja que no es tenen dades d’interacci\u00f3.\nAlguns dels compostos m\u00e9s comuns que es troben en els nostres espais interiors i que preocupen els cient\u00edfics s\u00f3n els alquilfenols (en detergents), els ftalats (en el PVC, tints), els retardants de flama (en t\u00e8xtils), el formaldehid (en cosm\u00e8tica, productes de neteja, materials de construcci\u00f3), el benz\u00e8 (en pl\u00e0stics, resines, coles i detergents) i el bisfenol A (en policarbonat), tots ells relacionats amb al\u00b7l\u00e8rgies, amb la infertilitat, amb trastorns del metabolisme, amb alteracions i malalties neurol\u00f2giques, amb malalties autoimmunes o amb el c\u00e0ncer.\n\n
Un informe de l’IMIM, Institut Hospital del Mar d’Investigacions M\u00e8diques, situat al Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona, ha posat de manifest algun dels seus efectes: l’asma. L’estudi ha pogut confirmar que les persones que treballen netejant cases particulars tenen un 50% m\u00e9s de risc de patir asma i problemes respiratoris. \u00abAvui la qualitat de l’aire en una casa mitjana europea \u00e9s entre 3 i 5 vegades pitjor que l’aire del carrer de Madrid\u00bb -Michael Braungart, qu\u00edmic de la Universitat T\u00e8cnica d’Hamburg-. Per la qual cosa el nostre aire interior sempre ser\u00e0 igual o pitjor que l’aire exterior d’on ens trobem.\nEstablir un vincle causal entre uns determinats factors mediambientals i els efectes perjudicials per a la salut planteja moltes dificultats. Des que una subst\u00e0ncia comen\u00e7a a aixecar sospites fins que es regula o es prohibeix poden passar anys, fins i tot d\u00e8cades. La mobilitat, la bioacumulaci\u00f3 de molts contaminants, el car\u00e0cter multifactorial impossibiliten, moltes vegades, tenir un diagn\u00f2stic clar de l’origen. D’altra banda, la prohibici\u00f3 de l’\u00fas d’un producte basada en els resultats d’un estudi que mostri la seva perillositat pot veure’s obstaculitzada per l’aparici\u00f3 d’altres estudis, finan\u00e7ats per les grans empreses qu\u00edmiques, farmac\u00e8utiques i del pl\u00e0stic, que posen en dubte aquests resultats. Per tot aix\u00f2 \u00e9s que advoquem per \u00abEl Principi de Precauci\u00f3\u00bb i motivem a intentar reduir la pres\u00e8ncia de contaminants qu\u00edmics dels nostres entorns interiors apostant per productes naturals, locals i ecol\u00f2gics, i evitar productes derivats del petroli, tant en l’alimentaci\u00f3, com en la higiene, en la indument\u00e0ria, en la decoraci\u00f3 i en la construcci\u00f3.\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"