co- Del llatí cum (junt amb, en combinació amb). 1. Prefix co-. Coetani, cooperar, col·lateral, corresponsable.
Quan parlem de covivenda ens referim a un habitatge cooperatiu o col·laboratiu. Què és un habitatge col·laboratiu? És un model d’habitatge que neix de la col·laboració i del suport mutu en tots els seus àmbits creatius i de convivència. Abans de res, es constitueix una cooperativa, amb consciència i compromís per dur a terme una vida en comunitat intencionada, i a partir d’aquí comença un projecte en comú. Es busca un terreny -o un edifici per rehabilitar- i s’inicia el procés de disseny participatiu, en el desenvolupament creatiu, social i actiu del qual cada membre de la cooperativa aporta i col·labora en la presa de decisions sense una estructura jeràrquica. Es fixen requeriments individuals per a cada tipologia d’habitatge, però també espais comunitaris col·laboratius com poden ser: una sala polivalent amb cuina comunitària, una biblioteca, horts, espai de criança, entre d’altres, i tots ells per ser autogestionats. S’inclouen criteris de salut, sostenibilitat i eficiència energètica des de l’inici i pensats fins al final de la seva vida útil. Un cop el projecte d’habitatges està construït i la comunitat cohesionada, comencen a desenvolupar-se les activitats socials i administratives compartides, el manteniment dels espais i el suport mutu. Així s’inicia una manera de viure voluntàriament en comunitat i amb una projecció de futur.
Actualment, vivim en uns entorns cada vegada més desconnectats de la natura, però també desconnectats de les relacions personals, mancats de cohesió social. “La solitud no sempre és la funció d’estar sol, sinó la funció de com de connectats socialment estem amb les persones que ens envolten” –TED talks-. Avui més que mai, després de l’any que hem viscut, ple d’incertesa, dolor, angoixa, pors -però també d’aprenentatge, empatia, compassió-, ha remogut moltes emocions i ha evidenciat com de dependents som dels altres. Fer-nos càrrec d’anar a comprar menjar a un veí gran per protegir-lo o donar suport a coneguts en quarantena ha estat essencial en alguns casos i potser no ens ho hauríem plantejat abans. Aleshores, com de beneficiós pot ser viure en aquest model d’habitatge? Sens dubte, la convivència no és fàcil, hi ha diferències i conflictes, però si s’està motivat per un projecte en comú voluntari, es buscarà resoldre les diferències treballant el diàleg i l’empatia, la qual cosa comportarà, sens dubte, un resultat molt més satisfactori i útil. Segons l’últim Informe sobre la Felicitat al món 2020, el suport social, la llibertat per prendre decisions, la generositat i la confiança són factors determinants en la creació d’ambients socials per a la felicitat. La veritat és que no parlem de res de nou, és una forma de vida que sempre ha existit, però que, sense ser-ne gaire conscients, estem perdent i, amb això, possiblement, la nostra pròpia felicitat.
