Les ciutats han anat guanyant, i continuen guanyant, terreny a la natura d’una manera poc respectuosa, la qual cosa comporta una pèrdua de la biodiversitat -indicador de riquesa o pèrdua global d’espècies biològiques-, sent nosaltres còmplices d’aquest deteriorament -contaminació lumínica, soroll, químics, etc.-. Actualment s’estan buscant estratègies per reparar o recompondre aquest divorci com, per exemple: corredors verds, superilles, arbrat biodivers, permeabilització del sòl, agricultura urbana, i tota aquella infraestructura que serveixi de suport per a la biodiversitat, però els edificis actuen com a barreres, obstacles que impossibiliten el desenvolupament i la conservació d’espècies i hàbitats. Segons SEO Birdlife, el 10% de les espècies d’ocells que viuen a Espanya s’allotgen en entorns urbans. De fet, algunes d’elles, com el pardal, depenen de la presència humana. Tot i això, aquestes espècies estan en declivi. D’altra banda, per a molts animals i insectes la nit és el moment de màxima activitat i la foscor suposa un avantatge, però a les ciutats és difícil trobar-la. Per altra banda, l’OMS recomana que a les ciutats hi hagi entre 10 i 15 m2 de superfície verda per habitant i que els habitants tinguin un espai verd a menys de 300 m de casa seva, la qual cosa ajuda a combatre la fatiga cognitiva i l’estrès i a augmentar la resiliència de l’entorn. A més, aquests espais verds amorteixen la temperatura -important per reduir l’efecte de les illes de calor-, purifiquen l’aire i fixen el CO2.
La natura hauria d’estar al centre del desenvolupament i la planificació urbana.
Per l’anterior, els edificis han de contribuir a naturalitzar la ciutat, intervenir activament per part de la ciutadania i deixar-la entrar en ells com a connectors, ja sigui d’arbres, places, parcs, horts, espais fluvials, entre d’altres; d’aquesta manera, la connectivitat és la que permet el moviment d’organismes sense interrompre els processos ecològics i la seva relació amb el cicle de l’aigua, els fluxos d’aliments, residus i energia, i l’aire, propis del sistema urbà.
Entre les intervencions que poden facilitar i promoure la conservació d’espècies i hàbitats hi ha: la creació de nius per a ocells o la conservació dels existents -alguns protegits per llei, com és el cas de les orenetes vulgars o cuablanques-, nius per a ratpenats, hotels d’insectes, racons refugi. Façanes verdes o cobertes verdes que contribueixen també a refrigerar els espais interiors a l’estiu. L’ús d’arbres i plantes autòctones per a pol·linitzadors i que aporten salut a tots els nivells (aromàtiques, medicinals, que absorbeixin gran quantitat de CO2 i COV’s, i de reduït consum d’aigua). Menjadores per a ocells -sobretot a l’hivern- i aigua neta i fresca a terrasses o balcons, entre altres intervencions. Finalment, la comunitat que el manté i el gestiona, que contribueix a la cura d’un mateix, del grup, de l’edifici i de l’entorn.
Aquesta permeabilitat en els edificis i la nostra intervenció activa i persistent ajudarà a donar continuïtat a la natura i, per tant, a contribuir a la conservació de la biodiversitat urbana.
No sabem com d’important i valuosa és la nostra actitud.
