Les glaceres i casquets polars són la major reserva d’aigua dolça que existeix. Es consideren dipòsits de subministrament d’aigua per als mesos de primavera i estiu, i alimenten aqüífers, rius, llacs i embassaments.
Tot i conformar només el 3% de l’aigua total existent -el 97% restant és salada- determinen dràsticament la productivitat d’una zona i la subsistència dels ecosistemes.
Malauradament, els registres dels últims 20 anys estan evidenciant una accelerada reducció i pèrdua de superfície de gel sense precedents a causa de l’escalfament global antropogènic -generat per l’home-, la principal causa del qual són les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tot i que la realitat obliga a prendre mesures urgents de gestió del territori i mitigar-ne els efectes, veiem com una COP 25 i el seu lema “temps d’actuar” són només miratges al desert i mesures de mínims -ridícules, per riure-se’n, però més de plor i angoixa, diria jo- tot un fals esdeveniment recolzat per multinacionals que contaminen i s’embutxaquen quantitats milionàries de diners a costa d’un patrimoni que no els pertany.
En els primers set mesos de 2019, la revisió d’11.602 articles sobre “Canvi Climàtic” i “Escalfament Global” ha portat a un consens del 100% dels investigadors científics sobre l’escalfament global antropogènic. El 28 de novembre de 2019 el Parlament Europeu va aprovar una resolució que declara l’Emergència climàtica i ambiental a Europa i a tot el món, i el 2019 va marcar un rècord en l’augment de diòxid de carboni, per la qual cosa veiem que l’acord de París s’esvaeix.
Què és el que no s’entén del concepte Emergència?
Segons la RAE és una situació de perill o desastre que requereix una acció immediata i, tot i que es publiquin dades, se n’evidenciïn les conseqüències i es recomanin canvis, no es fa res o gairebé res.
Diria que és la mandra de molts per haver de sortir del que entenem com el nostre estat de confort i l’ambició desmesurada d’uns altres. El nostre estil de vida -consumir, gaudir i festejar el malbaratament les 24 hores del dia, la moda, la banalitat, l’egoisme i la manca d’empatia- està passant una factura massa alta, i d’aquesta gana voraç de consumisme passarem a una inanició frustrant en molt poc temps.
El progrés que no considera ni respecta la natura no és progrés, és retrocés.
“Any de neus, any de béns”. Parlar de neu és parlar d’aigua, i parlar d’aigua és parlar de vida, i tots els éssers en depenem.
Deixem aquest fals progrés i cuidem el planeta.
La Companyia Verda fa temps que treballa en el canvi d’hàbits, i tu, a què esperes?
informa’t, cuida’t i cuida!
