Es refereix a la presència i acumulació de compostos químics en el nostre cos. La seva presència es mesura en els fluids corporals -sang, orina i llet materna- o en els teixits -ungles, cabell, greix i ossos-. Però, sabem d’on provenen i de què es componen els productes que consumim? En la nostra «societat avançada» estem sotmesos a un sens fi de productes químics que introduïm a les nostres llars i consumim diàriament sense ser-ne conscients. Compostos que, sens dubte, en algun moment van millorar la productivitat, la durabilitat, la seguretat i el benestar, però que avui dia està demostrat que, molts d’ells, tenen efectes secundaris. Purificadors d’aire, ambientadors, productes de neteja, productes d’higiene, aliments, cosmètica, tèxtils, materials de construcció, aigua i un ampli etcètera, contenen substàncies químiques sintètiques que van entrant al nostre cos en petites dosis a través del nas, la boca o la pell, que es van acumulant en el cos i que es poden anar transmetent de generació en generació. En els últims 100 anys s’han introduït al medi ambient 150.000 nous productes químics, dels quals només un 10% han estat avaluats. Cosa que no vol dir que aquest 10% sigui segur, ja que no es tenen dades d’interacció. Alguns dels compostos més comuns que es troben en els nostres espais interiors i que preocupen els científics són els alquilfenols (en detergents), els ftalats (en el PVC, tints), els retardants de flama (en tèxtils), el formaldehid (en cosmètica, productes de neteja, materials de construcció), el benzè (en plàstics, resines, coles i detergents) i el bisfenol A (en policarbonat), tots ells relacionats amb al·lèrgies, amb la infertilitat, amb trastorns del metabolisme, amb alteracions i malalties neurològiques, amb malalties autoimmunes o amb el càncer.
Un informe de l’IMIM, Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, situat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, ha posat de manifest algun dels seus efectes: l’asma. L’estudi ha pogut confirmar que les persones que treballen netejant cases particulars tenen un 50% més de risc de patir asma i problemes respiratoris. «Avui la qualitat de l’aire en una casa mitjana europea és entre 3 i 5 vegades pitjor que l’aire del carrer de Madrid» -Michael Braungart, químic de la Universitat Tècnica d’Hamburg-. Per la qual cosa el nostre aire interior sempre serà igual o pitjor que l’aire exterior d’on ens trobem. Establir un vincle causal entre uns determinats factors mediambientals i els efectes perjudicials per a la salut planteja moltes dificultats. Des que una substància comença a aixecar sospites fins que es regula o es prohibeix poden passar anys, fins i tot dècades. La mobilitat, la bioacumulació de molts contaminants, el caràcter multifactorial impossibiliten, moltes vegades, tenir un diagnòstic clar de l’origen. D’altra banda, la prohibició de l’ús d’un producte basada en els resultats d’un estudi que mostri la seva perillositat pot veure’s obstaculitzada per l’aparició d’altres estudis, finançats per les grans empreses químiques, farmacèutiques i del plàstic, que posen en dubte aquests resultats. Per tot això és que advoquem per «El Principi de Precaució» i motivem a intentar reduir la presència de contaminants químics dels nostres entorns interiors apostant per productes naturals, locals i ecològics, i evitar productes derivats del petroli, tant en l’alimentació, com en la higiene, en la indumentària, en la decoració i en la construcció.
