A les noves generacions, nascudes a finals del segle passat i començament d’aquest segle, se les anomena “Nadius Digitals”, perquè han nascut en l’era digital i són capaces de manejar un mòbil, una tauleta o un ordinador de manera correcta sense tenir coneixements previs, intuïtivament. Actualment, el 77% dels usuaris amb telèfon mòbil intel·ligent –»Smartphone»– pateix nomofòbia (por irracional a no estar amb el telèfon mòbil totalment disponible) i Espanya és el país amb més addicció adolescent a Internet de tota Europa: un 21,3% dels adolescents espanyols són addictes a la Xarxa, davant el 12,7% de la mitjana europea, segons la plataforma psicoeducativa Desconect@. La Companyia Verda va tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada “Demasiada Pantalla”, impartida pel psicòleg i expert en addicció a les noves tecnologies Marc Masip, a la Zürich Schule Barcelona. Amb la seva experiència, sobretot en joves, ens va saber explicar de manera didàctica i efectiva els estats emocionals que patim a conseqüència d’un mal maneig i control de les noves tecnologies i les seves conseqüències. Senyals com canvis emocionals, baix rendiment escolar, mòbil a deshora, molt de temps a l’habitació/bany, estrès per la seva manca, ens poden ajudar a detectar un mal ús. Una addicció busca de manera patològica una recompensa o alleujament a través d’un mitjà determinat. Baixa autoestima, poca acceptació, poques habilitats socials, la recerca de noves sensacions, el mal maneig de les frustracions, són vies per arribar a l’“enganxada”, per la qual cosa la prevenció esdevindria crucial per a un bon maneig. El temps que compartim en família -fomentant el diàleg-, els temps d’ús i el seu contingut, límits i normes -i educar en aquests límits oferint alternatives-, ens ajudaran a evitar conseqüències futures negatives.
Però a quina edat es recomana començar a fer servir aquestes eines? El cervell humà no acaba de madurar fins als 24 anys de mitjana, per la qual cosa idealment aquest seria el moment idoni per començar-ne l’ús -quan estigui madur- però això està lluny de ser possible. La pressió social i el seu foment ens obliguen a estar connectats d’alguna manera, per la qual cosa els psicòlegs coincideixen que l’edat mínima d’inici en l’ús seria de 16 anys. Evidentment, estem lluny que es prenguin mesures a nivell polític; tanmateix, el juliol passat França va aprovar la llei que prohibeix l’ús de qualsevol aparell electrònic com el mòbil, la tauleta o el rellotge als centres escolars des d’educació infantil, primària i secundària -nou de cada deu nens francesos d’entre 12 i 17 anys té mòbil-. Aquesta mesura pionera es va deure al baix rendiment escolar, a la manca d’atenció a les classes, a la manca d’activitat física als patis i de socialització presencial, a la connexió a continguts violents i pornogràfics i als assetjaments, que estaven augmentant de manera evident a les escoles. Nenes i nens, des de petits, imiten les nostres formes, hàbits i gestos, per la qual cosa, són realment nadius digitals? No, però sí que en seran el nostre fidel reflex. Si partim de ser conscients de qui tenim al costat i de quant de cas li fem, ja és un bon inici. Ells tenen eines de sobres per aprendre, crear els seus propis mons i desenvolupar-se de manera saludable; no els ho impedim.
Fonts: https://elpais.com/elpais/2018/09/26/ciencia/1537960453_593059.html?fbclid=IwAR1Qdu4JFNB_62g3CdPPzr6ElSyxcyVIJpfPE2XN6LmhV2PoyeOtYWf-ip0/ https://www.programadesconecta.com/es//
