El passat mes de març es va celebrar el Mobile World Congress, el congrés més important a nivell mundial entorn de la comunicació mòbil i les noves tecnologies. Des de 2006 la seva seu és Barcelona i enguany es va dur a terme del 26 de febrer a l’1 de març. Més de 120.000 expositors es van reunir per mostrar els productes i serveis més innovadors i compartir les grans idees que influiran en el futur de la indústria. Un dels eixos del congrés va ser la telefonia 5G. Aquesta cinquena generació serà unes 10 vegades més ràpida que la 4G, cosa que permetrà, per exemple, descarregar-se pel·lícules 3D en segons, però també controlar termòstats, sensors, cotxes intel·ligents, cases, robots i altres noves tecnologies. El president d’Ericsson, Börje Eckholm, va parlar d'»avenços importants» i va recordar que el desenvolupament de la xarxa 5G és una necessitat per poder canalitzar el creixent flux de dades i donar servei a un nombre de dispositius que creix exponencialment. Barcelona busca convertir-se en la primera ciutat 5G del món. El 2011 va començar la seva transformació com a ciutat digital. El 2014 va ser nomenada la primera ciutat intel·ligent d’Europa i el 2020 aspira a ser pionera en 5G. Per aconseguir tot això, la tecnologia 5G necessitarà camps electromagnètics de freqüència extremadament alta, a més de les freqüències de ràdio de banda baixa i mitjana amb velocitats més ràpides per a un cabalós riu de dades. Aquest tipus de radiació perd força en passar per murs, parets o sostres, per la qual cosa les companyies necessitaran instal·lar milers -o potser milions- de torres en miniatura a cada fanal públic, al costat dels edificis, dins de cada habitatge o oficina i potencialment a cada habitació. Segurament, l’aplicació d’aquesta tecnologia «punta» pugui aportar comoditat i beneficis en certes àrees, però té sentit aplicar-la si no tenim informació dels seus efectes a llarg termini? Perquè… sabem si aquesta tecnologia és segura per a la nostra salut? Al setembre de 2017 més de 180 científics i metges d’arreu del món van demanar a la UE una moratòria per a les xarxes 5G a causa dels seus riscos per a la salut. Afirmen que no existeix cap prova científica que demostri que aquesta tecnologia és segura; en canvi, hi ha moltes proves d’efectes nocius avaluats en els desplegaments de les generacions tecnològiques anteriors (2G, 3G, 4G, WiFi).
Els científics signants consideren que l’expansió de la 5G atempta contra el Principi de precaució reconegut per la Unió Europea i que pot incomplir el codi d’ètica mèdica de Nuremberg. Així mateix, remarquen que l’Agència Europea del Medi Ambient fa temps que alerta sobre els riscos de la radiació dels dispositius sense fil d’ús quotidià. Esmenten efectes dels CEM-RF que «inclouen un augment del risc de càncer, estrès cel·lular, augment dels radicals lliures nocius, danys genètics, canvis estructurals i funcionals del sistema reproductiu, dèficit d’aprenentatge i memòria, trastorns neurològics i impactes negatius en el benestar general dels éssers humans». No afecta només els humans, «ja que hi ha evidència creixent d’efectes nocius tant per als animals com per a les plantes.» Per tot això, demanen a la UE la pròrroga de l’aplicació del 5G fins que científics veritablement imparcials hagin demostrat que l’exposició a aquesta tecnologia no causarà danys a nens, nadons i fetus. Es demana, a més, l’aplicació de la Resolució 1815 del Consell d’Europa (2011) i prendre «totes les mesures raonables per reduir l’exposició als camps electromagnètics, especialment a les radiofreqüències» (reduir els límits legals d’exposició, afavorir les telecomunicacions per cable per sobre de les sense fil, informar sobre els riscos a la població en general així com en els àmbits de la salut i l’ensenyament, …), crear un grup de treball de científics independents per avaluar els riscos a partir del coneixement científic actual, per evitar que la influència dels lobbies de la indústria determini les decisions de les institucions europees. La nostra llar és el nostre refugi, un espai creat i pensat per nosaltres i per a la nostra seguretat. En quin moment aquesta tecnologia va entrar als nostres espais íntims? Se’ns ha privat de la nostra llibertat de triar què volem que entri als nostres espais. Si de nit volgués aturar tota aquesta radiació que m’envolta, senzillament seria impossible. No tindrem mai més la possibilitat de desconnectar-nos?
Fonts: http: //www.lavanguardia.com/ tecnologia/20180301/ 441167361920/mwc-2018-5g.html https://www.ecologistasenaccion.org/?p=34982
