Com comentàvem a la nostra entrada anterior del Blog, estem sotmesos a un sens fi de productes químics que introduïm a les nostres llars i consumim diàriament sense ser-ne conscients, generant-se una càrrega química corporal. Avui dia no hi ha cap persona al planeta que no tingui la seva pròpia càrrega, però n’hi ha algunes que, exposades a les mateixes substàncies que d’altres que no pateixen cap reacció, en pateixen una de desmesurada. El fet que estiguem dotats de sensibilitat ens permet percebre estímuls del nostre entorn, identificar-los i reaccionar-hi de manera adequada. Si patim una alteració d’aquesta funció, el nostre organisme emet una resposta inadequada, la qual cosa s’anomena hipersensibilitat. Aquesta reacció immunitària exagerada, però de causa desconeguda, s’anomena: sensibilitat química múltiple. Segons el Dr. Santiago Nogué, la sensibilitat química múltiple (SQM) és una malaltia adquirida caracteritzada per la pèrdua progressiva de tolerància a la presència, en el medi ambient, d’agents químics diversos. L’origen d’aquesta síndrome és difícil de determinar, ja que els estudis realitzats fins avui suggereixen que és de caràcter multifactorial, a més de la mobilitat i la bioacumulació de molts contaminants. En no existir gaires referències consolidades des d’un punt de vista científic, la seva credibilitat es complica, però no és un trastorn psicològic, cosa que no significa que pugui desencadenar manifestacions psicològiques o que afecti persones amb una patologia psiquiàtrica prèvia. Es defineix com un trastorn orgànic d’origen neurològic i amb efecte sistèmic. El 2014 Espanya es va sumar a la llista de països que reconeixen la SQM com a malaltia, així com Alemanya (2000), Àustria (2001), el Japó (2009), Suïssa (2010) o Dinamarca (2012).
Això permet facilitar-ne la gestió clínica i jurídica i donar reconeixement a uns drets bàsics de les persones afectades. Com que és difícil de diagnosticar, ja que no existeix cap prova de laboratori o radiogràfica que manifesti la malaltia, i donada la varietat de símptomes, es recullen dades del seu historial clínic i s’aplica el qüestionari QEESI (Quick Environmental Exposure and Sensitivity Inventory), que permet identificar els agents desencadenants dels símptomes i quantificar la gravetat i les repercussions de la SQM en les activitats de la vida diària. Dins de la simptomatologia hi trobem la hipersensibilitat als canvis de temperatura o d’estació, la sensibilitat a les olors de colònia, gasolina, fum, paper de premsa, etc., dificultat respiratòria, asma, al·lèrgies, dificultat de concentració, mal de cap, marejos, mal d’estómac, dolors musculars, artritis, entre d’altres. La SQM s’associa a altres afeccions com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o la hipersensibilitat, que poden agreujar la simptomatologia pròpia de la sensibilitat. Malauradament no disposa de cap tractament específic, i l’única via per disminuir el dolor és allunyar-se de les diverses fonts, la qual cosa comporta generar canvis d’hàbits, de llibertats, emocionals i, fins i tot, portar a l’aïllament. Disminuir l’ús de compostos químics no només serà un mètode preventiu per a tothom, sinó també una presa de consciència i de consideració envers aquells que pateixen aquesta complexa malaltia. Construir amb materials naturals i testats personalment en cada cas pot dotar el nostre entorn d’aquest ambient protector. Font: Fernández-Solà, Joaquim. Nogué, Santiago. Sensibilidad química y ambiental múltiple. Sobrevivir en un entorno tóxico. Oxigen Viena Ediciones.
