“Les plantes representen el 85,5% de la biomassa del nostre planeta. Els animals, tot just un 0,3%. És urgent que l’ésser humà deixi d’estar al centre”, Stefano Mancuso.
El passat 7 de juliol vam assistir al CCCB a la xerrada de Stefano Mancuso, neurobiòleg vegetal, divulgador científic i defensor de la intel·ligència de les plantes. Mancuso aposta per ciutats vegetals o “Fitòpolis”, però no tal com ens les imaginem avui dia, amb carrers arbrats, alguna plaça amb gespa de tant en tant, algun jardí vertical de tant en tant, però impermeables i dures, sinó ciutats drenants i folrades de vegetació, tant als seus sòls com a les seves parets i cobertes.
Les ciutats representen el 2% de les terres i consumeixen el 85% dels recursos del planeta, tot i que hi ha ciutats que en consumeixen molt més, cosa que es coneix com a petjada ecològica -indicador que mesura, en quantitat de terreny biològicament productiu per persona, l’impacte del nostre estil de vida-.
Més de la meitat de la població mundial resideix a les ciutats i es preveu que l’any 2050 en seran dos terços, cosa poc optimista si pensem a resoldre el problema del deteriorament del planeta.
El que anomenem “escalfament global” fa referència a la temperatura i als gasos que retenen la calor. La temperatura és un factor que limita la distribució dels éssers vius, actua sobre els seus cicles de vida i afecta les activitats de supervivència, reproducció i desenvolupament. El diòxid de carboni és el principal impulsor d’aquest trastorn, a causa de la crema de combustibles fòssils (carbó, gas i petroli) i dels processos industrials. Això, sumat a una desmesurada tala de boscos, està generant un desgavell que ja es fa evident amb els actuals desastres ambientals i la incapacitat de moltes espècies per adaptar-se al canvi.
Alguns científics -geoenginyeria- busquen frenar l’escalfament global amb experiments polèmics com, per exemple, dispersar aerosols de partícules, creant un apantallament, per disminuir la quantitat d’energia solar rebuda per la superfície terrestre, a manera de para-sol.
Però, què passaria amb els cicles de pluges, la capa d’ozó i el creixement de la vegetació que necessita aquesta radiació?
No és més senzill reforestar?
La vegetació és la maquinària perfecta per resoldre el desequilibri de la temperatura i absorbir el CO2, però és clar, no genera economia, així doncs, quin és el quid de la qüestió? Salvar el planeta o la butxaca?
Segons la prestigiosa revista científica “Nature”, aproximadament 3 bilions d’arbres han estat talats des de l’origen de l’agricultura fa 12.000 anys i, d’aquesta quantitat, 2 bilions han estat talats en els últims 100 anys, cosa que evidencia un impacte brutal. El problema és que no n’hi ha prou amb aturar aquesta situació, sinó que cal revertir-la. Segons Mancuso, si demà mateix “tot” el planeta es tornés vegetarià, utilitzés cotxes elèctrics i energies verdes, no hi hauria cap millora: simplement aturaríem el deteriorament en aquell moment exacte i la situació deixaria d’agreujar-se, però evidentment ja no és sostenible.
Mancuso, com tants altres investigadors, aposta pels arbres, per reforestar, per recuperar allò que, en nom de la civilització i el desenvolupament, hem anat destruint. La vegetació no només ens aporta oxigen, regula la temperatura, la humitat, els cicles de l’aigua i la conservació d’espècies, sinó que també aporta beneficis físics i psicològics. Ens sembla sensat, i a tu?
La Companyia Verda comparteix al 100% la seva visió; només cal que les institucions i els governs se’n responsabilitzin i hi apostin. Mentrestant, seguirem omplint de vegetació els nostres projectes i entorns, fent entrar la natura en ells i, en definitiva, contribuint a una ciutat vegetal.
