La teoria del Decreixement neix als anys 70 amb la tesi del matemàtic i economista Nicholas Georgescu-Roegen, que va determinar que el model econòmic existent no tenia en compte el principi de degradació de l’energia i la matèria. Mitjançant la termodinàmica va il·lustrar la insostenibilitat ecològica de l’economia neoclàssica, ja que no té en compte que l’energia total de l’univers es manté constant, no es crea ni es destrueix, només es transforma. En aquest sentit, el PIB, per exemple, només considera l’augment de producció i la venda de béns i serveis, de manera que els costos ambientals i socials no s’inclouen dins el preu del producte.
El model de desenvolupament actual -creixement econòmic continu- és insostenible a la vista de tothom. Hem superat els límits ambientals i els desastres climatològics són cada vegada més recurrents, el creixement de la població continua, la desigualtat social és cada vegada més accentuada i es continua consumint i malbaratant. I el terme «Desenvolupament sostenible», molt en voga avui dia, dins l’emergència climàtica a què ens enfrontem, és viable?
El 2019 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2021 com l’Any Internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible. «Les indústries creatives són fonamentals per a l’agenda de desenvolupament sostenible. Estimulen la innovació i la diversificació de l’economia, són un factor important en el florent sector de serveis, donen suport a l’esperit empresarial i contribueixen a la diversitat cultural», va dir Durant -secretària general adjunta de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD)-. El 2020, amb el planeta paralitzat i confinat, la pandèmia va ajudar a mobilitzar ments creatives que van desenvolupar propostes interessants en múltiples àmbits -artesania, startups, art, comunitat, etc-, tot i això, aquell mateix any la concentració a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2) va marcar un nou rècord històric i es va situar en 413 parts per milió, malgrat la relativa reducció de noves emissions que va provocar la pandèmia.
Com dèiem a l’entrada anterior del nostre Blog «Fitòpolis, ciutat vegetal», segons el biòleg Stefano Mancuso, si demà mateix «tot» el planeta es tornés vegetarià, utilitzés cotxes elèctrics i energies verdes, no hi hauria cap millora; simplement aturaríem el deteriorament en aquell moment exacte i la situació deixaria d’agreujar-se, però evidentment ja no és sostenible. Per tant, en resposta a la pregunta de si un Desenvolupament Sostenible és viable, la resposta seria NO, ja que «qualsevol» desenvolupament basat en la producció de béns i serveis augmentarà la necessitat de recursos i és insostenible en un món finit. Com diu el sociòleg i catedràtic Ernest García: «El concepte de Desenvolupament Sostenible és inconstruïble, culturalment desorientador i políticament enganyós».
El Decreixement és una tendència actual del pensament econòmic, polític i social que fa servir altres índexs de desenvolupament alternatiu, com l’Indicador de Desenvolupament Humà, l’índex de Rendiment Ambiental o la petjada ecològica. Busca la disminució controlada i progressiva de la producció amb l’objectiu d’equilibrar la relació entre els éssers humans i la natura. És cert que parlar de decreixement pot sonar contradictori quan hi ha països on la major part de la població encara no ha arribat a conèixer ni els drets bàsics mínims. Aquí caldria puntualitzar que desenvolupament és un terme que no només fa referència a l’augment del benestar material, sinó també a l’accés a la salut i a la cultura, sense imitar el model de consum que promouen els països més desenvolupats. El decreixement busca assolir un creixement qualitatiu i humà amb uns recursos limitats. I, com a alternativa a l’Hiperdesenvolupament, la Hiperproducció i l’Hiperconsum, promou les 8R: Reavaluar (cooperació v/s competència), reconceptualitzar (pobresa, escassetat, etc), reestructurar (amb un canvi de valors), reubicar (producció i consum local), redistribuir (igualtat), reduir (limitar a la capacitat de regeneració), reutilitzar i reciclar. Per tant, el decreixement proposa consumir menys per viure millor i, d’aquesta manera, assolir aquest equilibri tan necessari entre éssers humans i natura.
Estaries disposada a consumir menys? És clar que La Companyia Verda sí.
