Avui dia, el món digital, i tot el que comporta, representa el 4% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum, com a mínim, del 7% de l’electricitat mundial, segons l’informe de Greenpeace.
L’ús d’internet comporta utilitzar infraestructura física –cablejat, centres de dades i xarxes de transmissió– que requereix electricitat que serà més o menys contaminant, depenent de la font d’energia que la subministra.
Els serveis de streaming –veure o escoltar un arxiu directament en una web sense necessitat de descarregar-lo prèviament a l’ordinador– lideren la llista de plataformes més contaminants –una hora de Netflix emet 440 g de CO2–, però un simple correu electrònic també contamina. L’Agència Francesa del Medi Ambient va declarar en un estudi que un sol correu electrònic d’1 MB emet uns 19 g de CO2 i si a aquest correu li adjuntem algun arxiu, la contaminació augmenta, i si comprem en línia, i si enviem un WhatsApp, i si fem una videotrucada, i si utilitzem altres aplicacions d’internet… continuem sumant.
No sembla tasca fàcil reduir aquest impacte invisible i intangible quan forma part de la nostra vida quotidiana i que, per a moltes de nosaltres, va ser la nostra salvació durant la pandèmia per sortir de la nostàlgia, de l’avorriment i de la solitud. Com dèiem en l’entrada anterior del nostre Blog “Decreixement, viure amb menys”, tot i tenir un planeta paralitzat i confinat, el 2020 es va registrar un nou rècord històric de concentració de CO2 –413 parts per milió–.
D’altra banda, hi ha un esgotament de minerals necessaris per a les bateries d’aquestes noves tecnologies –liti, manganès, cobalt, níquel–. És tal la demanda que no hi ha prou reserves als jaciments que avui dia són explotables o fàcilment extraïbles –low hanging fruits–. Sens dubte, es buscaran nous jaciments, però a quin cost?
Ja no es poden seguir cremant combustibles fòssils que estan lligats a l’escalfament global, però tampoc es pot continuar amb el mateix consum energètic, ja que no hi ha prou matèries primeres.
I, què hi podem fer?
De moment, per mitigar aquesta contaminació digital, abans d’esperar clicant que arribin unes polítiques públiques necessàries, hauríem de partir d’alguns canvis d’hàbits, com ara: allargar la vida útil dels dispositius o les noves tecnologies, apagar la xarxa d’internet mentre dormim, netejar els dispositius d’allò que no sigui imprescindible (fotos, missatges antics, vídeos), reduir la qualitat de les pel·lícules que veiem per streaming o deixar de veure-les –mmm, difícil, oi?–, apagar la càmera a les videotrucades sempre que sigui possible, cancel·lar la subscripció a newsletters innecessaris, comprimir els arxius que s’enviïn per correu electrònic i, si són molt pesants, fer servir plataformes externes –com WeTransfer– i, per últim, no deixar de llegir llibres en paper.
I tu, quants correus electrònics has enviat avui? Jo, la veritat, uns quants…
Font:
http://www.clickclean.org/
