Cada 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, establert el 1972 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, l’objectiu del qual és conscienciar i generar canvis en la població pel que fa als seus hàbits i forma de vida amb responsabilitat davant el futur del nostre planeta i de les generacions futures. Es va començar a celebrar el 1974 i cada any s’organitza al voltant d’un tema. El tema d’enguany és “Sense Contaminació per Plàstics”, cosa que centra l’atenció en una de les amenaces més greus per al medi ambient marí. Cada any s’aboquen als oceans 8 milions de tones de plàstics, en formes diverses, que deterioren el medi aquàtic, generant impactes coneguts i desconeguts sobre els organismes que hi habiten i que, en la seva transformació o per la seva mida, entren a la cadena tròfica, arribant finalment als nostres plats. El plàstic es considera un material de descomposició molt lenta i a llarg termini -entre 100 i 1000 anys-. A mesura que passa el temps es va trencant en fragments cada vegada més petits, la qual cosa té conseqüències greus i, en ser un material barat, versàtil i pràctic, està àmpliament utilitzat. Avui dia s’han trobat plàstics en gairebé tots els hàbitats aquàtics del planeta, des de l’oceà obert, rius, mars, aigües superficials i també a la columna d’aigua i fins i tot als sediments, tant a les platges com als fons profunds. Les conseqüències dels macroplàstics estan associades a animals morts, debilitats o encallats a causa d’atrapaments, ofegament o ingestió d’aquests materials no biodegradables. També poden servir de transportadors d’éssers a ecosistemes on mai no han habitat, o bé facilitant nous hàbitats per a espècies on, d’una altra manera, no es desenvoluparien.
La presència dels microplàstics pot afectar els éssers vius de diverses maneres segons la seva mida. Els microplàstics d’entre 1 i 5mm serien més susceptibles d’afectar l’alimentació i la digestió de certs organismes, mentre que els de mida micromètrica poden ser ingerits de manera activa per petits invertebrats, però també excretats. Un cas important és el dels nanoplàstics, que en alguns casos poden fins i tot permeabilitzar les membranes cel·lulars dels organismes, alterant-ne l’estructura, l’activitat i, per tant, la funció. França és el primer país que prohibeix per llei l’ús de gots i coberts de plàstic i que, juntament amb el seu pla de “Creixement Verd”, vol reduir a la meitat l’abocament de residus per al 2025 i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 40% el 2030. Però hem d’esperar que canviïn les lleis dels nostres països per prendre consciència i generar canvis? Utilitzar bosses de cotó, comprar a granel o consumir aigua omplint ampolles de vidre o d’acer inoxidable en lloc de continuar comprant ampolles de plàstic és una manera de fer-ho. Evidentment, n’hi ha moltes altres que són senzilles i generen grans aportacions. Doncs no esperem més! Tu generaràs el canvi.
Fonts: http: //https://www.ecologistasenaccion.org/?p=33543 Foto: Francis Pérez
