Si pensem en la nostra pell, és una capa de teixit resistent, flexible, impermeable, però que respira, que ens protegeix de factors externs- fred, calor, humitat, sintetitza la vitamina D, entre altres- i ens avisa de disfuncions i malestars interns -febre, sensació d’estímuls dolorosos, dermatitis, irritació-. Tot això revela que la nostra pell és un òrgan viu, un sistema obert que està actiu les 24 hores i que és vital per al correcte funcionament del nostre cos. Perquè aquest òrgan funcioni adequadament i es mantingui sa l’hem de cuidar, per la qual cosa es recomana que la hidratem bé, bevent com a mínim 2 litres d’aigua al dia, menjant de manera saludable -especialment verdures i fruites- fent esport i no exposant-la al sol en les hores de més radiació. A aquesta la denominem la primera pell, essencial, però no l’única.
La nostra segona pell és la roba, que també actua com a barrera protectora de factors externs i interns, per la qual cosa hauria de respirar i aïllar-nos igual que la primera pell. Aquí ja no tenim tan clar què hem de vestir i què no.
És molt important saber de quins materials està feta la nostra peça de roba, ja que moltes vegades ens deixem portar pel disseny o la moda, però no per la seva composició. I encara que totes les peces tenen una etiqueta amb la seva composició (com per exemple 80% cotó 20% polièster) resulta gairebé impossible saber la quantitat de processos i components químics que pot arribar a tenir un tèxtil.
I per què? Perquè la roba no és només un teixit i prou. Conté tints sintètics, metalls, nanopartícules contra la suor, impermeabilitzants, retardants de flama, antiestàtics, antitaques, bactericides, antipolelles, suavitzants, antiarrugues, microplàstics, etc. Però això no és tot. Què passa avui dia amb els teixits sintètics -que provenen del petroli- com el polièster, el niló, l’acrílic, l’spandex, l’acetat…? Quan els fem servir, no noteu que transpireu més?
Segurament sí, i ens generen mals olors, perquè aquestes fibres sintètiques absorbeixen poc la suor i regulen malament la humitat i la temperatura corporal, que és el que és essencial en aquesta segona barrera protectora, però a més, en ser plàstic, són males conductores de l’electricitat i generen càrregues electrostàtiques, a banda de ser teixits altament inflamables. Vaja!
I doncs, com ho fem? Les fibres naturals sempre seran millors que les sintètiques, però, com les fibres naturals, tampoc s’escapen dels tractaments per embellir-les o donar-los una característica extra, recomanem sempre teixits orgànics, amb algun segell que ho avali, com per exemple el segell GOTS (Global Organic Textile Standard), sobretot per a la roba interior i la de llit, que és quan es desenvolupa el procés de regeneració cel·lular.
La nostra tercera pell és la nostra casa que, igual que la primera i la segona pell, hauria de comportar-se com un sistema obert, permetent l’intercanvi amb l’exterior, alhora que ens protegeix i ens aïlla. I si tenim present que passem al voltant d’un 90% del nostre temps en espais interiors, amb més motiu hauríem de tenir present amb quins materials volem conviure.
A ningú se li acudiria plastificar la nostra pell perquè sigui més fàcil netejar-la o mantenir-la, però no és tan obvi per a la nostra tercera pell (pintures plàstiques, terres sintètics, teles sintètiques, etc.). Aquesta tercera pell hauria de protegir i aïllar de l’exterior, però a més ha de permetre que transpiri, absorbeixi i reguli el vapor, la humitat, i doni calidesa.
És per aquesta raó que La Companyia Verda dissenya i construeix amb materials naturals i renovables, tenint en compte les temperatures superficials, la humitat relativa, la temperatura ambiental, l’electroclima i que no aportin substàncies nocives, minimitzant l’impacte mediambiental i permetent que l’envolupant respiri i interactuï amb l’espai interior.
